Orientacions per a pares. Disfonies infantils

La disfonia és l'alteració de les qualitats acústiques de la veu (freqüència, intensitat, timbre i durada). La pèrdua total de la veu és l'afonia.

Causes de la disfonia infantil

No s'ha de caure en la falsa creença que un nen sofreix una disfonia exclusivament per cridar massa. Hi ha altres factors com:

• Abús vocal
• Antecedents familiars
• Afeccions respiratòries
• Estat emocional i perfil psicològic del nen
• Models vocals de l'entorn que envolta al nen

Orientacions

• Evitar el fum (tabac, xemeneia...)
• Assegurar un alt grau d'hidratació del nen, ja sigui bevent aigua o trobar-se amb un adequat nivell d'humitat en l'ambient.
• Assegurar un nivell sonor confortable a casa.
• Evitar esports on s'hagi de forçar la veu, així com una sobrecàrrega d'activitats.
• Vigilar processos al·lèrgics i refredats
• Mantenir una adequada neteja nasal, així com evitar la respiració per la boca (respirar sempre pel nas)
• Evitar els crits repetitius i realitzats amb esforç
• Evitar emetre sons i sorolls que puguin suposar un sobreesforç o ser nocius per a la veu
• No forçar el gest vocal.
• Ajudar al nen a identificar indicis de fatiga vocal (tos, pesigolles a la gargamella, pèrdues de veu, galls...
• Assegurar un ritme de descans suficient per a la veu i per al conjunt d'activitats del nen
• Promoure un bon nivell de pràctica esportiva, sense excés de competitivitat
• Tenir un bon ritme de les activitats escolars rebent el suport necessari a l'aprenentatge i amb qualitat en les seves relacions personals a l'escola.

Maria Jordà.
Mestra audició i llenguatge